EL PERIÓDICO. Febrero 2007
Periodista: Àngels Gallardo
Exerceix des de fa 20 anys la medicina tradicional xinesa, el mètode que diu que punxant lleument un punt del cos és possible desfer el nucli d’un conflicte.
L’acupuntura cura?
—Un dels errors que hem comès els acupuntors occidentals ha estat no difondre en quins casos és resolutiva aquesta medicina i en quins és coadjuvant de la d’aquí. L’acupuntura obté curacions quan tracta patologies que no estan causades per una lesió orgànica, aquestes per les quals la medicina occidental no té explicació. Els pacients que les pateixen resulten incòmodes per al metge occidental, que no sap com abordar-los i els tracta amb fàrmacs que suprimeixen símptomes però no resolen el tema. L’acupuntura cura mals que serien crònics.
De quines patologies es tracta?
—Alteracions digestives cròniques, migranyes, cistitis, candidiasi, vertígens, insomni o conjuntivitis que es repeteixen sense que el metge trobi una causa. Aquest és el terreny òptim de l’acupuntura. Darrerament, tracto amb una freqüència creixent neurosi, ansietat o depressió, i en gent molt jove, fins i tot adolescents. A la Xina i Vietnam també s’anestesia amb acupuntura, però no conec a ningú que ho faci aquí.
Descriu un camp d’actuació molt més ampli del que solen aplicar la majoria dels seus col·legues
—El més divulgat entre els acupuntors espanyols és el tractament simptomàtic del dolor causat per una lesió orgànica. És una pena, perquè l’acupuntura podria contribuir molt més a resoldre problemes de salut al nostre país.
Com actua l’acupuntura?
—Primer, cal intentar esbrinar sobre quin canal (meridià) ressona l’alteració i després aplicar agulles al punt que la representa. Jo començo traçant una extensa història sobre els antecedents del pacient, exploro la llengua i els polsos, i creuo aquestes dades.
Què són els meridians?
—Els meridians són les suposades línies que l’energia descriu linealment al llarg del cos en la seva circulació. Aquests canals no segueixen trajectes anatòmics ni de nervis, ni de venes o artèries però s’ha demostrat que existeixen injectant un marcador isotòpic, el tecneci 99, amb el qual es van descriure unes línies que coincideixen amb les que van traçar els xinesos antics.
I els punts?
—En el cos hi ha, simbòlicament, 365 punts. Són zones de ressonància sensible, que pots estimular amb una lleu punxada subcutània. Un punt és un intermediari entre l’interior i l’exterior. Com actua exactament l’agulla és un misteri. El que a mi em motiva és esbrinar quin efecte té cada punt. Moltes persones pateixen un bloqueig global que ressona en un sol punt, i si el captes i l’actives es produeix un canvi enorme en el seu organisme.
La solució en un sol punt?
—Exacte. A França hi ha acupuntors que treballen així. La secció francesa d’acupuntura estudia la medicina tradicional xinesa més antiga. Actualment, es fa millor acupuntura a França que a la Xina.
Quant dura un tractament?
—Com a orientació, es diu que una malaltia amb sis anys d’evolució trigarà tres mesos a quedar resolta. És a dir, la meitat del temps, en mesos, respecte als anys de durada. No només has de saber què té una persona, sinó com s’ha organitzat això. Cal desmuntar un puzle o desfer un cabdell. L’agulla busca el punt travat, però hi ha molt d’embolic per eliminar.
Què diferencia la medicina xinesa de l’occidental?
—La medicina d’Occident utilitza un pensament lògic i es basa en el mètode científic. Diu: si no em demostres que alguna cosa funciona, no tinc per què creure’t. La càrrega de la prova està del costat de qui proposa. La medicina xinesa es va iniciar en l’època precristiana, quan el pensament científic no existia. És una tradició que aplica un pensament analògic. Té la seva lògica.
Pensament analògic?
—Sí Aquesta medicina s’infereix o indueix fenòmens interns a partir d’observacions externes. Aquesta és la llei de l’analogia: quan et trobes malament, tens mala cara. Un pensament lògic no pot relacionar el color vermell amb l’alegria o el negre amb la por. Molts problemes digestius crònics obeeixen a situacions de la teva vida que no empasses.
Podrien demostrar el valor de l’acupuntura en termes científics?
—És clar. No seria difícil fer estudis científics demostrant l’eficàcia irrefutable de l’acupuntura. Però una investigació requereix finançament i aquesta medicina no està recolzada per interessos econòmics. Els estudis de la medicina occidental els financen els laboratoris.
Amb quin dels dos pensaments aborda als seus pacients?
—En primer lloc, penso com un metge occidental i busco descartar que hi hagi una patologia orgànica: l’acupuntura no cura el càncer, per exemple. Però, normalment, gairebé no he de descartar res, perquè em vénen les persones en les quals la medicina occidental ha fracassat.